VIII Trobada d'Estudiosos del Garraf i d'Olèrdola.

Els cavalls de la Fundació Miranda al Parc del Garraf


Article VIII TROBADA ESTUDIOSOS
.pdf
Download PDF • 222KB

Rosa Galindo Fundació Miranda Resum La Fundació Miranda va arribar al Parc del Garraf al desembre de l’any 2017 amb un grup de cavalls que havien arribat fent la transhumància, amb l’objectiu de veure quina era l’adaptació d’aquest ramat al parc. La fundació treballa per la recuperació de cavalls que han patit maltractament, facilitant-los la vida en ramats en espais naturals i fent divulgació de les necessitats i del benestar d’aquests animals. Una de les línies de treball és la tasca social i cultural. Acompanyem processos de desenvolupament personal, educa- tius i formatius amb el suport dels cavalls lliures. Connectem la creativitat i la natura com a recursos de salut, i tenim cura del patrimoni dels espais on actuen. Com que l’estada dels cavalls ha resultat tot un èxit tant per als animals, com per a les persones i la bio-diversitat, aquest any els cavalls han tornat al parc. I sembla ser que un ramat de ponis viurà permanent- ment al parc. Paraules clau Cavalls, Fundació Miranda, persones, divulgació

Resumen Los caballos de la Fundación Miranda en el Parque del Garraf La Fundación Miranda llegó al Parque del Garraf en diciembre del año pasado con un grupo de caballos que habían llegado haciendo la trashumancia, con el objetivo de ver cómo era la adaptación de este rebaño al parque. La fundación trabaja para la recuperación de caballos que han sufrido maltratos, facilitando su vida en rebaños en espacios naturales y haciendo divulgación de las necesidades y del bienestar de estos animales. Una de las líneas de trabajo es la tarea social y cultural. Acompañan procesos de desarrollo per- sonal, educativos y formativos con el apoyo de los caballos libres. Conectan la creatividad y la naturaleza como recursos de salud, y cuidan el patrimonio de los espacios donde actúan. Debido al éxito de la estancia de los caballos, tanto para los animales, como para las personas y la bio- diversidad, este año los caballos han vuelto al parque. Y un rebaño de ponys se ha instalado, parece ser, de forma permanente. Palabras clave Caballos, Fundación Miranda, personas, divulgación

Abstract The horses of the Miranda Foundation in the Garraf Park The Miranda Foundation came to the Garraf Park last December with a group of horses as part of their seasonal migration activities, the goal being to observe the adaptation of the herd to the park. The work of the Foundation involves the rehabilitation of horses that have suffered abuse, helping them live in herds in natural areas as well as raising awareness of their needs and well-being. One of their lines of work is of a social and cultural nature. The free-ranging horses serve as a support to personal develop- ment, education and training programmes. This group brings together creativity and nature as uses them as resources for health, protecting the spaces where they work. Owing to the success of the horses’ stay at the park for the animals themselves, the people and biodiver- sity, they have returned to the park this year. A herd of ponies has also been brought to the park on a per- manent basis. Key words Horses, Fundació Miranda, people, dissemination

Breu història de la Fundació Miranda L’any 2008, neix la Fundació Projecte Miranda. Després d’uns quants canvis i de buscar un espai durant alguns anys, es trasllada al pla de l’Orri a la serra de Cat- llaràs, perseguint el somni de trobar el lloc ideal per als cavalls recuperats. El 2017, es reformula l’estructura del projecte i actualment és Rosa Galindo qui dirigeix la fundació, amb el suport de persones col·laboradores i un bon gruix de persones voluntàries, que són un valor afegit a la tasca de la fundació. Valors i motivació La Fundació Miranda, inscrita al Registre de Fundacions Privades de la Genera- litat de Catalunya, és un projecte sense ànim de lucre que treballa en tres àrees d’acció: cavalls, persones i natura. Cavalls. Des de 2008 dedicades en cos i ànima al coneixement, la comprensió i el respecte pel cavall, les persones i la natura. Rescatem cavalls que viuen situacions difícils i de maltractament, isolació i abandonament. Els facilitem la vida en ramats i llibertat en grans espais naturals. Els acompa- nyem en el procés de tornar a ser animals lliures, sans i segurs, i en el procés de recuperar el seu equilibri i la seva salut física, emocional i mental en contacte amb l’entorn natural i amb el grup de cavalls. Natura. La fundació és una entitat de custòdia del territori, adscrita a la Xarxa de Custòdia del Territori de Catalunya (XCTC). Tenim el compromís de protegir el territori que ocupem, on custodiem el bosc i la fauna amenaçada. Prioritzem la conservació i millora dels boscos i la recupe- ració de camins (acord de conservació del gallfer amb Paisatges vius al Catllaràs i de conservació del bosc madur amb l’associació Selvans). Persones. Proposem activitats educatives i formatives per acompanyar les per- sones en els seus processos de vida. Amb els cavalls lliures ajudem persones amb diversitat de necessitats socials i personals des d’un enfocament sistèmic, vivencial i creatiu

L’activitat Els cavalls A l’estiu, els cavalls de la fundació es mouen lliurement i pasturen en ramat per les 103 hectàrees del pla de l’Orri, constituint la reserva de cavalls del Catllaràs (serra del Catllaràs, espai protegit d’interès natural) a l’Alt Berguedà. Durant els mesos d’hivern, quan les pastures s’aturen per l’arribada del fred i la neu, els cavalls de la fundació poden seguir pasturant a les 400 hectàrees del Parc del Garraf, més 600 hectàrees limítrofes cedides de propietats privades, pen- dents encara d’acabar de consolidar-hi tancats. A finals de tardor, organitzem la transhumància, activitat oberta al públic, per acompanyar els ramats des del Pirineu a la terra baixa, fugint del fred per trobar aquests terrenys més càlids on poder pasturar durant l’hivern. A mitjan primavera, tornem amb els cavalls al pla de l’Orri, a l’Alt Berguedà on passen l’estiu a la pastura d’alta muntanya. Przewalski El juny del 2017 vam rescatar quatre cavalls de Przewalski del zoo clausurat d’Al- muñécar. Per un acord signat amb la Reserva Nacional de Caça de Boumort (Ge- neralitat de Catalunya), aquests cavalls primitius i que han estat gairebé extingits, viuen en llibertat supervisada en 3.000 hectàrees de la Reserva on tenim un pro- jecte en fase inicial de reproducció, reintroducció i divulgació. Pottoka L’estiu de 2008, portem al Parc del Garraf un ramat de set ponis pottoka rescatats també del zoo clausurat d’Almuñécar. Un poni rústic i molt antic, que pensem que es pot adaptar sense problemes a viure al Garraf tot l’any. Aquests ponis es troben ara a la zona de l’Esquerrà en un espai de 30 hectàrees, ampliables a 70 hec- tàrees en fase inicial, per ser alliberats a termini mitjà en una zona de 600 hectà- rees que s’haurien de tancar amb fil elèctric, i que s’està negociant amb l’Ajunta- ment de Begues. Les pastures El comportament del bestiar en pasturatge difereix molt segons el tipus d’espècie animal amb què es dugui a terme. Així, per planificar l’aprofitament silvopastoral a escala de finca agroforestal, és interessant conèixer quina és l’aptitud de cadas- cun dels animals, especialment per aprofitar el sotabosc, perquè condiciona els resultats que n’obtindrem. El cavall digereix bé espècies herbàcies de baixa qualitat nutritiva tot i que no és remugant i pot ser un animal emprat per pasturar zones de bosc dens, ja que és capaç de penetrar-hi. Té més capacitat per consumir matolls que les vaques, per- què no és gaire selectiu amb les espècies herbàcies, i es caracteritza per poder-les consumir bé, encara que siguin de baixa qualitat. També es pot menjar tofes her- bàcies de gran alçada. D’una banda, el cavall és l’únic de tota la resta de bestiar, que es menja el càr- ritx o carç, espècie que ha colonitzat el Garraf i n’incrementa el risc d’incendis. Els cavalls tenen una acció molt beneficiosa al compactar la biomassa i incor- porar-la al sòl. Per tant, són dos punts amb valor afegit de la tasca que fan al bosc tant per biodiversitat com per prevenció d’incendis, en compactar el biocombus- tible al sòl i reincorporar-lo com a matèria primera al sòl i al cicle dels nutrients altre cop. D’altra banda, el cavall és l’animal que penetra millor en un bosc dens, un as- pecte molt important perquè després de la seva acció es poden usar altres animals, però la seva tasca és primordial per entrar en boscos molt densos amb molt perill d’incendi. L’acció que fan els cavalls estalvia despeses a la societat i al sector per la labor que fan de prevenció d’incendis, i crea uns valors i un respecte per la població molt importants, alhora que milloren l’entorn. Al Parc del Garraf, les zones on han pasturat els cavalls durant 6 mesos pre- senten un 72 % menys de càrritx que a altres zones on no hi han pasturat (segons l’estudi del Grup de Recerca de la Fundació amb el Parc, no publicat). També han obert passos i recuperat antigues feixes, fonts i estructures antigues soterrades per la vegetació. Això és de gran interès per una espècie protegida com la tortuga mediterrània, que habita aquestes terres. La presència dels cavalls, assegura que l’herba massa alta no impedeix que la tortuga pugui tirar endavant. La tortuga no pot prospe- rar en zones amb l’herba massa alta. Per tant, aquest projecte esdevé una associació fantàstica per a la conservació de la flora i la fauna. Respectant i tenint en compte les zones i el calendari de cria de la tortuga i de l’àliga cuabarrada, el maneig dels ramats de cavalls, també és interessant per a l’àliga perquè manté els espais oberts d’estepa mediterrània, la qual cosa permet la proliferació de conills i rosegadors dels quals s’alimenta aques- ta. El cavall és, per tant, un garant de la biodiversitat. Aquest és un nou paradigma en què l’animal produeix no quelcom material, sinó que genera un intangible potent que impacta positivament en les persones i en el medi ambient. Aquest valor està reconegut en altres països, però encara és difícil de veure’l com a producte a casa nostra.

Les persones L’espai natural privilegiat on vivim amb els cavalls, i ells mateixos per la seva con- nexió amb la natura, constitueixen un potencial de salut molt potent. La Fundació Miranda pot intervenir en processos terapèutics, sanadors o simplement personals com a facilitadors acompanyant cada grup, sense interferir-hi, en la seva experi- ència amb el cavall i amb l’entorn. Proposem un temps de contacte i connexió persona-cavall-natura que ja de ma- nera implícita esdevé terapèutic i que pot ser formulat de manera específica en fun- ció de les necessitats de cadascú i del seu moment. Sense intenció de canviar ningú o d’afegir-li elements transformadors, sinó amb el propòsit de respectar-lo, de con- fiar-hi i de transmetre-li aquesta confiança en la pròpia energia vital i sanadora. Des de la fundació organitzem jornades, estades i retirs enfocats a donar suport a les persones. Des d’un enfocament sistèmic, vivencial i creatiu, treballem amb persones amb problemes de salut, d’exclusió social o de benestar personal. Alhora, obrim l’espai per a tothom qui vulgui nodrir el cos i l’ànima. La transhumància. Camí de Marina: muntanyes, boscos i cavalls Fem la transhumància a peu i a cavall, acompanyant els cavalls del Pirineu fins al mar. Durant cinc o sis mesos a l’any, de maig-juny a octubre-novembre, els 60 ca- valls de la Fundació viuen en una pastura d’alta muntanya al pla de l’Orri (PEIN serra de Catllaràs). A l’octubre fem la transhumància cap a terres més càlides on els cavalls passen els mesos de fred, de novembre a maig, al Parc del Garraf. A la primavera, tornem a fer el mateix trajecte de tornada a la seu de la fundació. Perquè el cavall és nòmada El cavall és un animal que camina per menjar i menja per caminar. El seu orga- nisme necessita pasturar moltes hores diàries i desplaçar-se pel bon funciona- ment del seu cor, per evitar problemes derivats de l’estabulació i de la ingesta puntual i espaiada de grans quantitats de pinso. Li cal moure’s per gaudir de bona salut. La fisiologia del cavall el porta a ser nòmada. No és territorial sinó que utilitza l’espai mentre li és útil. La natura l’ha dissenyat per ser autosuficient. Si té espai per pasturar i un grup, no necessita les persones. A l’hivern, quan l’herba d’alta muntanya para de créixer amb l’arribada del fred, cal moure’s cap a la terra baixa, per evitar que el cavall es quedi quiet i esperant que li portem el menjar durant l’hivern. El respecte a la seva necessitat i la seva naturalesa, ens ha fet buscar espais naturals i moltes hectàrees de muntanya i de bosc perquè els ramats visquin en llibertat. D’aquesta manera segueixen pasturant lliures, auto- suficients i sense quedar-se aturats. Alhora milloren el territori i el seu maneig es fa sostenible perquè estalvia un elevat cost en la compra d’herba seca (fenc) i el transport corresponent. Cavalls en custòdia del territori Quan es tracta d’un terreny més sec, on els recursos són més escassos o disper- sos, es necessita més espai per a menys cavalls, i això fomenta que el cavall es mo- gui més per tal d’aconseguir el necessari per alimentar-se, la qual cosa és molt interessant per a la seva salut. També, en un terreny de secà, desgasta els cascos i els enforteix. Amb la seva presència el cavall millora el paisatge, disminueix el risc d’incen- dis i millora la biodiversitat. Recuperem el patrimoni històric, natural i cultural Des de la Fundació Miranda treballem per crear, amb aquest moviment, una ex- periència per a persones que ens vulguin acompanyar en aquesta pràctica ances- tral que és la transhumància. Això també genera valor pel territori i per les per- sones de les poblacions que acullen els cavalls (allotjaments, restaurants, artesans...), beneficiats per l’atracció de turisme a la zona. Hem recuperat antics camins, dreceres i itineraris perduts que connecten po- blacions i muntanyes. El pas dels cavalls manté obert el camí de Marina que va del Pirineu al Garraf i que estan recuperant l’Ajuntament de Vilanova, l’Ajuntament de Lluçà i el de Santa Margarida i els Monjos, entre d’altres. Camins d’antigues trans- humàncies, camins plens d’història que connecten natura i cultura, territori i per- sones. Ara són també els camins dels cavalls de la Fundació Miranda. Al Parc del Garraf els cavalls estan recuperant estructures de la cultura ances- tral ramadera i agrícola. La xarxa d’actors i la connexió amb l’ecosistema Som una entitat de custòdia del territori (adherida a la XCTC - Xarxa de Cus- tòdia del Territori de Catalunya). Amb la transhumància recuperem camins i connectem mar i muntanya, amb els projectes «Cavalls de Muntanya» i «Cavalls de Marina». Amb els cavalls pasturant en llibertat, custodiem el territori i col·laborem en la neteja natural del sotabosc, la prevenció del risc d’incendis i la recuperació de camins i dreceres ancestrals, alhora que som actius en la conservació de la fau- na i la flora. La seu al Pirineu de la fundació és al pla de l’Orri, un paradís per a cavalls i persones a l’Alt Berguedà, Pirineu de Barcelona. 103 hectàrees a 1.600 metres d’al- çada, en què els cavalls gaudeixen d’una pastura privilegiada enmig de boscos de faig, pi negre, pi roig, boixos i arços, amb vista al Pirineu i a Montserrat. Al Garraf, amb la transhumància dels cavalls de Marina, pasturem 1.000 hec- tàrees d’estepa mediterrània de parc i preparc, essencialment al municipi d’Oli- vella, per un acord amb la Diputació de Barcelona i amb els veïns propietaris. En total, unes 1.100 hectàrees de pastures per a 60 cavalls durant tot l’any. «A la memòria dels cavalls la felicitat és a dalt de tot d’un turó... Mentre dormo somio un temps allunyat, el temps dels cavalls. En aquests somnis el meu ramat viu en llibertat. I el símbol de la llibertat és aquell turó obert a totes les brises, per damunt de tots els perills.» Gonzalo Moure, Soc un cavall «Nosaltres som una part de la Terra i ella és una part de nosaltres. Les flors perfu- mades són les nostres germanes, el cérvol, el cavall, la gran àliga, són els nostres germans. Les rocoses cingleres, les valls suaus, el cos ple de vida del poltre i de l’ho- me, tots pertanyen a la mateixa família.» Missatge del gran cap Seattle al president dels Estats Units d’Amèrica l’any 1855


23 views

WANT TO GET NOVELTIES OF THE FOUNDATION?

Subscribe you at our bulletin of news

FUNDACIÓ MIRANDA

CONTACT

COLLABORATE

SOCIAL NETWORKS

PRIVACY POLICY

  • Facebook
  • Twitter
  • YouTube
  • Instagram